Translate

dimecres, 3 de novembre de 2010

Més sobre Felix orbe...

ART INÚTIL

La poesia no existeix. Abans potser sí,

la torna de la torna crea la circumstància

però hem trencat la brúixola. Cerques el nord

i encara no l’has trobat més enllà del seu mite.

És absurd teoritzar, els llenguatges actuals

Traspassen la lletra escrita i no val la pena

trencar-se el cervell buscant la imatge més pura

tenim massa presa com per ser subtils. Sigues

directe, clar, còmode a un lector que llegeix

poc, que no escolta, que no observa, que no viu,

que sols vol jugar a viure dins la pantalla,

incapaç de sentir res a un pam del seu nas.

insisteixes tossut amb els versos elàstics

i clarividents del realisme més solemne,

efervescent com el primer glop de cervesa,

escrius poesia perquè saps que no existeix.

1 comentari:

  1. No he pogut resistir deixar-te un comentari després de llegir aquest poema.
    Quanta raó amaguen les teves paraules, quanta veritat i quina genialitat a l'hora d'expressar-la.
    Jo em prenc aquest poema com un feix de consells a l'hora d'endinsar-me en el món de la poesia.
    A l'hora però, em dóna la sensació que no és això el que vols transmetre. Sí que existeix la poesia i sempre perviurem els poetes. Encara que morin els poemes en els nostres més profunds laberints, no deixaran de ser poesia i nosaltres poetes.

    ResponElimina