Translate

dilluns, 8 de novembre de 2010

TRADICIÓ

TRADICIÓ


I després de donar-t’ho tot. ¿Què em queda a mi?

Intuït entre la desferra sóc allà sol.


Tu no em pots veure però visc a la sola

de la teva sabata, xiclet desgastat


que no es desempallega de l’herència pròpia

encara tinc la marca de les dents a sobre.


Ja no tinc gust de res, deixa’m per fi marxar,

elàstic rodamón d’una terra perduda.

2 comentaris:

  1. Hola Jordi,
    Sóc l' Anna Rispau, com t'he promès, també et deixo aquí el comentari i, com ja t'he dit també, ho he intentat tres vegades i no hi ha manera que em deixi entrar...

    En fi, el que et volia dir és que el poema és genial, magnífic, impactant i corprenedor.
    Moltíssimes felicitats per poder copsar d'aquesta manera la realitat, per aconseguir poemes tan colpidors com aquest i pel llibre.
    Estarem en contacte, si aconsegueixo entrar...
    Una fota abraçada des del recer de la cala.

    ResponElimina
  2. 1. És una definició poètica de la dependència emocional?
    2. D'on surt titular-ho tradició? Ja fa tant que es practica com per a dir-ne així?
    3. O és que ara és tan descarat que ja el bategem, o al revés... la paraula el conforma?

    ResponElimina