Nadir és el punt de l'espai diametralment oposat al Zenit, oposat però alhora complementari, un punt de referència per a l'ésser que estima, l'Amor és el gran protagonista d'aquest llibre, i dic l'Amor i no l'amor, perquè tracta, sense concessions, la relació afectiva, la seva complexitat, la dimensió de les crisis periòdiques, els pactes, els retrobaments, i en definitiva el transcórrer de la vida en la seva magnitud íntima.
Recomano que us el llegiu i que tingueu en compte tots els detalls i pistes que aporta Lluís Roda per fer una bona lectura. L'estratègia de Nadir és el del tractament personal del llenguatge, els símbols de Roda són propis, el joc metafòric segueix unes pautes pròpies de la particular veu de l'autor, però el sentit és allà, cal paciència i rellegir amb atenció. Roda assumeix el risc de l'estranyesa, ens porta a un món que no és al que estem acostumats, però és el nostre món, l'autor gairebé toca el límit d'allò que tradicionalment creiem "poètic". El llibre exigeix atenció, trenca esquemes preconcebuts i ens deixa davant del perill del nostre despullament, del nostre Nadir. És un llibre sobri on la ironia és una constant que li permet no defugir la duresa en el tractament d'aquest Amor en majúscules. Aquesta és la màgia de Roda.
Pels que no coneguin l'obra anterior de Lluís Roda, el llibre pot desconcertar, no és de fàcil entrada, però l'aventura de llegir-lo es veu amplament recompensada. A mesura que s'avança el llibre guanya intensitat, aporta saviesa. Lluís Roda és una de les veus més originals de la poesia catalana contemporània. M'interessa molt per la seva capacitat de fer dubtar al lector sobre els seus apriorismes culturals, sempre m'han interessat aquells poetes que em fan replantejar que és la poesia, són poetes que ens fan madurar i es converteixen en mestres. En Lluís Roda n'és un estel errant, que no erràtic, i amb Nadir aporta un plus de qualitat als Jocs Florals de Barcelona. Enhorabona Lluís!