Translate

diumenge, 28 de novembre de 2010

Poema penjat a la República Poètica d'Ernest Farrés

Poema de "Felix orbe" penjat a la República Poètica d'Ernest Farrés.

http:/ernestfarres.blogspot.com

El poema:

La forma i el sentit

dijous, 25 de novembre de 2010

M'informa Miquel Colomer que acaba d'arribar "Felix orbe" a la lliberia Catalònia!

www.llibreriacatalonia.cat

Ara per tothom que ho vulgui, a més de ser una realitat virtual, també pot comprovar que és una realitat tangible.

Editorial Denes ha fet una feina molt bona des de València. Cal recordar que per la venda d'aquest llibre un 0'7% de l'import va a la Fundació Ferrer Pastor.
Alhora que contribueix amb el mateix percentatge a la Fundació Sambori i a l'escola valenciana.

Amb la compra del llibre ajudem a fer possible projectes de compromís socials i culturals. Vagi per davant les meva satisfacció de poder contribuir-hi.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Felix orbe


FELIX ORBE Al Sr. Romeu


La coberta és més aviat sòbria gris perla

tirant a llòbrega però elegant. El títol

escrit en una tipografia marmòria

publicita el viatge on s’enfonsaran els ulls.

Per dins el paper és dens i la lletra neta

fa olor de tinta i al tacte resulta agradós.

Se sent un cruixit familiar, trenco el silenci

en passar les pàgines com onada seca,

el verb salta per sobre de les meves mans

a cada línia furga el sentit que deixo

i enrere es queda una altra vegada a l’obaga.

Amb un cop sec es tanca el volum i s’aparca

dret al prestatge ple de pols en companyia

de tots aquells que tenen un final semblant,

la fascinació primera i més tard l’oblit

la buidor de l’ànima davant del seu límit.

dilluns, 15 de novembre de 2010

EL TRUC

EL TRUC

Estan ben barrejades. Pots triar la que vulguis,

t’has decidit per una, la prens amb els dits,

la mires, somrius i la hi tornes a ficar.


El mag les barreja amb aparent harmonia,

amb força elegància les compacta en baralla,

n’aixeca unes quantes i les baixa rectes

entrellaçant-les, repetint l’acció molts cops,

l’impacte fa cruixir les vores dels cartrons

i llisquen fins assolir l’ignot. Llavors trenca

en dos talls el gruix i en deixa una boca amunt,

l’assenyala i somrius.

El mag també fracassa.

dilluns, 8 de novembre de 2010

TRADICIÓ

TRADICIÓ


I després de donar-t’ho tot. ¿Què em queda a mi?

Intuït entre la desferra sóc allà sol.


Tu no em pots veure però visc a la sola

de la teva sabata, xiclet desgastat


que no es desempallega de l’herència pròpia

encara tinc la marca de les dents a sobre.


Ja no tinc gust de res, deixa’m per fi marxar,

elàstic rodamón d’una terra perduda.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Més sobre Felix orbe...

ART INÚTIL

La poesia no existeix. Abans potser sí,

la torna de la torna crea la circumstància

però hem trencat la brúixola. Cerques el nord

i encara no l’has trobat més enllà del seu mite.

És absurd teoritzar, els llenguatges actuals

Traspassen la lletra escrita i no val la pena

trencar-se el cervell buscant la imatge més pura

tenim massa presa com per ser subtils. Sigues

directe, clar, còmode a un lector que llegeix

poc, que no escolta, que no observa, que no viu,

que sols vol jugar a viure dins la pantalla,

incapaç de sentir res a un pam del seu nas.

insisteixes tossut amb els versos elàstics

i clarividents del realisme més solemne,

efervescent com el primer glop de cervesa,

escrius poesia perquè saps que no existeix.