Martí Noy és un poeta, arquitecte, pare de família i badaloní, i ho dic en aquest ordre perquè crec que Martí a partir d'aquestes quatre qualitats fonamentals -en té d'altres però responen a la seva privacitat- basteix una forma de mirar molt personal i generosa. Darrerament, com a poeta ha eclossionat, o també podem dir que ha trencat l'ou, i ara ja és una veu reconeixible en l'àmbit de la literatura catalana. Darrerament han sortit dos llibres seus de poesia: "D'ara endavant" i "Les danses". El primer va guanyar el prestigiós premi de poesia López Picó de Vallirana, amb un dels jurats més importants de la nostra literatura. En definitiva dos experiments de Noy -tota poesia parteix de l'experimentació del poeta- reeixits i memorables. Del primer, en vaig fer el pròleg i afirmo el següent: "D'ara endavant, és un llibre valent, que respira bé. Respirar és la realització de dues accions: inspirar i exhalar. Les dues accions esdevenen harmòniques en mans del poeta. Aquesta és una obra digna no tan sols de ser llegida, és digna de ser estudiada pels seus coetanis. Martí ens mostra les claus del conflicte modern, la seva privacitat és un punt de partida per mostrar-lo, però no ens deixa a la intempèrie, ens guareix l'ànima quan no sembla possible cap resposta que convidi a l'optimisme".
Semblen paraules arriscades però quan vaig escriure el pròleg no coneixia encara "les danses" el seu magnífic poema llarg editat a la col·lecció la puça del Pont del Petroli, on tan important són les pauses estròfiques com els múltiples significats de les paraules.
Noy és un poeta inquiet, us convido a que visiteu el següent blog:
http://invocacio.com/category/liturgies/
La poesia per Martí Noy és entesa com un camí d'exploració i d'autoconeixement. Un poeta que fa servir l'estranyament de forma magistral.
T'eixamples, riu
que es va menjant els marges
del meu camí.
De la Tèrmica al Carrer del Mar, Martí Noy, tot un poeta per perdre-s'hi.