Translate

diumenge, 30 de gener de 2011

IMPORTANT!

Dia nou de febrer anul·lada la presentació a la Llibreria Catalònia, en breu us indicaré la nova data. Coincideix amb la presentació de la Montserrat Abelló "Poemes d'amor" a la mateixa hora i dia, com que necessitem sumar públic a la poesia i aquest és un llibre excepcional, us animo a anar-hi el dia 9 a la presentació de "Poemes d'amor" a la llibreria la Central C. Mallorca 237, a les 19 hores a càrrec de Vinyet Panyella.


dilluns, 24 de gener de 2011

INCERTA VIDA DE JORDI PÀMIAS



Jordi Pàmias és un poeta que tota persona amant de la lírica hauria de tenir present a la seva prestatgeria de referència. La poesia catalana disposa de una bona salut, de ferro colat i així ho demostra la imponent Col·lecció Orió de l'editorial Alfazeta, dirigit pel també poeta Txema Martínez i el novel·lista Emili Bayo.
Tornant a Pàmias sempre he vist a la seva poesia una tangibilitat que me l'han fet molt proper, poeta de referències clares, sòlides, -no oblidem que ve de la comarca de Guissona (la Segarra) una terra dura, d'interior- amb una determinació i fortalesa que contrasta amb la fragilitat intuïda, sense cap mena de pudor afirmo que és el Virgili català. Isidor Cònsul ho confirma amb les seves paraules "Sembla clar que els darrers lliuraments poètics de Jordi Pàmias han consolidat la saó d’una poètica sempre mesurada i en equilibri, que sovint se’m presenta amb la civilitzada pulcritud noucentista d’un jardí anglès. S’hi marca la cura amorosa en el domini de les formes i també hi queden ben definits els perfils i les aromes de les plantes majors que s’hi conreen. Els versos flueixen amb destresa i es deixa clar, ara i adés, l’habilitat del poema en lliçons que freguen, sovint, el virtuosisme formal". Però Pàmies és un home de la terra, que mira la terra i la treballa a solcs precisos, la ductilitat l'aconsegueix amb molt d'esforç físic. El seu àmbit és domèstic, parteix de la privacitat, com molt bé remarca Jaume Pont al pròleg de "La veu de l'àngel", però això no significa que no s'enlairi la veu de Pàmias i prengui els mites per exemplificar una idea. Un dels poetes de referència de Pàmias, T.S.Eliot era un il·lustre virgilià, la seva "Terra cansada" pren la mà de "The waste land" i "Four Quartets" la base indubtable de la poesia moderna, perquè elVirgili de les "Geòrgiques" era modern, molt més modern que Dant -això ell ho sabia mentre guiava el florentí per l'infern i el purgatori - com ho sap Pàmias. Observar l'evolució del nostre poeta és una tasca agraïda, parteix de la seva tradició, no tan sols la catalana, va més enrere, s'enfronta als orígens, els depura, simplifica la corretja de transmissió, molts cops sobrecarregada amb informació i rituals obsolets. Pàmias greixa l'eina de la nostra llengua, li treu el rovell i dalla les males herbes des de la seva llar. No ens cal res més per la puresa. Destaco les paraules de Sebastià Alzamora al pròleg del l'antologia: "Aquí teniu, doncs, un compendi ampli, equilibrat i raonat d'una de les obres poètiques més interessants i rigoroses del nostre temps. Una poesia necessària, que parteix de la consciència de la mort per indagar els senders de l' amor, a la recerca de sentit". Subscric les paraules d'Alzamora i us recomano fermament aquesta antologia poètica que esdevé un aproximació molt exhaustiva de la poesia de Jordi Pàmias. Aquesta pot ser una porta d'entrada. També, pels ja iniciats en la seva obra, els recomano l'obra completa de Pàmias que, a poc a poc, Pagès editors va traient al mercat. Dit això, Jordi Pàmias és per mi alguna cosa més que un referent a qui admiro, pel meu català occidental dels pares i avis per mi molt perdut però alhora molt proper al que Pàmias usa, potser, una pàtria.


dilluns, 17 de gener de 2011

MISSATGE DE JORDI PÀMIAS SOBRE FELIX ORBE

Amic Jordi:
La meva enhorabona més cordial! Felix orbe és un llibre savi i subtil, amarat d'una poesia reflexiva, amb un rerefons irònic. Defuig tota mena de convencionalismes, i l'amargor de viure -en un món complex i contradictori- s'imposa a l'alegria ingènua i al lirisme tradicional.
Hi ha també, de tant en tant, un discurs metapoètic -amb un ròssec de nostàlgia.
La primera part m'ha desconcertat una mica, ja que m'ha semblat veure, en alguns versos, un hermetisme innecessari i una certa fredor (el mateix passa a Cap de sardina). Però aquesta sensació desapareix de seguida; els poemes, en general, són arrodonits, impecables en la seva capacitat de suggestió: el ritme i la tensió verbal es mantenen del principi a la fi. Hi ha imatges esplèndides, d'una notable originalitat, i l'efecte sorpresa és ben aconseguit. En resum: una obra madura. Et felicito.

Jordi Pàmias

divendres, 14 de gener de 2011

PARAULES A FELIX ORBE DE DAVID MADUEÑO I JORDI LLAVINA

"...I malgrat les impossibilitats, les frustracions i les constatacions que arrossega Felix orbe, cadascuna de les seves pàgines i cadascun dels seus versos no té cap mena de desperdici. Potser en Jordi Valls hagi arribat a l’excel·lència de la seva poesia a través de la negació constant, però l’existència d’un llibre tan profund i corprenedor com aquest el redimeix, i fins i tot m’atreveixo a dir que no invalida el discurs expressat, ans al contrari. Si fem cas del gran Màrius Sampere, a qui cita a l’inici del poemari, i n’extrapolem les seves paraules el poeta és un ésser paradoxal per definició: “Jo mateix em bato dintre d’un llibre i exposo una mena d’explosió total perquè cadascú triï el coet que més li agradi”. I citant un altre referent d’excel·lència d’en Valls, en Feliu Formosa, “acabo de passar per un text a través del qual vull afirmar-me / en l’actitud antipoètica que persegueixo gairebé amb ràbia”. O, dit d’una altra manera, la poesia és l’art de no poder-se acomplir, la necessitat del poeta de buscar-se sense trobar-se, el cercle d’Ouroboros, o “felix orbe” si ens posem sarcàstics".

Fragment de la critica al llibre de David Madueño

La resta de l'article:

"Cada peça de Felix orbe ens sorprèn amb un pretext nou, i Valls i du a l'extrem allò que Eliot va anomenar "la impersonalitat" de la veu poètica. Hi ha poetes que sembla que escriguin sempre el mateix poema. Valls, no. Fa la impressió de saber molt bé que ha de dir, però sempre ens ho diu de maneres diferents. El to és narratiu; el poema ens presenta una història, a la qual el poeta treu punta (simbòlica o metafòrica) al final. Llegiu, posem per cas, El caçador de coloms. O el poema dels dos mosquits en el trànsit entre dos cossos. Són textos que creen un microcosmos. El punt de vista, llavors, opera com un zoom. El domino, les cartes o els escacs: tots aquests jocs serveixen per elaborar disquisicions sobre la naturalesa humana. En La perla, hi ha una magnífica analogia amb el món marí i, en els dos últims versos, una rúbrica sobre el cansament de viure..."

Fragment de la crítica al llibre de Jordi Llavina

Diari "El Mundo" secció "Tendències", dijous 13 de Gener de 2011

El meu agraïment a totes dues crítiques i als lectors que van donant sentit al llibre. La presentacó de "Felix orbe" serà el 9 de Febrer a la llibreria Catalònia, la propera setmana facilitaré més informació.