Translate

divendres, 10 d’agost de 2012

BETLEM



Vaig escriure aquest poema a partir d'aquesta imatge. El milicià podria ser perfectament ubicat a qualsevol lloc, hi ha bastanta documentació gràfica que mostra el saqueig a les esglésies al juliol del 36. La diferència simbòlica amb les "bullangues" i la "Setmana tràgica" va ser la planificació prèvia dels fets i la persecució ben definida amb l'objectiu no ja de la revolta descontrolada, sinó d'una revolució llibertària que no tenia precedents a la història. Jo me l'imaginava a l'església de Betlem de Barcelona, no busco ser exacte. I la meva reflexió lluny d'aplaudir  o condemnar, era exposar uns fets, que d'un costat i de l'altre s'han volgut amagar. I el vaig voler dedicar a Ivan Roig, amic de la llibreria Catalònia.




BETLEM                                                                  A Ivan Roig





Exposaren els morts al peu de l’església,
esquelets amb la boca desencaixada
arrenglerats com eixuts arbres sagrats.

Els van filmar per oferir l’agonia
d’una superstició antiga i misteriosa.

La guerra però, els va girar la garba
i l’esllavissada va esborrar-los tots,
un a un, sota munts de calç i vergonya.

Queda la imatge sinistra, el tabú
destruït d’un episodi perdut conscientment..

Però d’on ve la fosca satisfacció
del milicià que aixeca el puny amb el rostre
d’un Crist trencat a culatades de màuser?

Si això no va passar, què som a hores d’ara?




Jordi Valls