Translate

dimecres, 26 de juny de 2013

Amor i Silenci-Marc Freixas



Marc Freixas és un poeta diferent, salvatge, i per tant net, fora de les escoles poètiques, de les tendències o modes, fora, fins i tot de les estètiques impactants o efectistes. Marc Freixas és un poeta “tal com raja”. En els seus poemes observem unes característiques que el fan únic, diferent, i per tant original. Per començar diré que per Marc no existeix més mida que la pròpia, i això el fa un poeta lliure. Tampoc no és un poeta que es caracteritzi per la contenció emocional, i això el fa una “rara avis” que va contra corrent, quan actualment es tendeix a l'asèpsia de les emocions a la poesia contemporània. És un poeta compromès amb el seu entorn, amb el país, amb la llengua, amb la societat, amb la parella, amb l'amistat i no té necessitat de justificar-se cosa que avala l'actitud valenta d'enfrontar-se a la poesia des de la llibertat individual del poeta. Un dels elements que més em van cridar l'atenció en fer una primera lectura va ser que els poemes de Marc tendeixen a no deixar-se fagocitar pel pessimisme, per una visió negativa de la realitat, cal ser molt fort per donar la volta discursiva als embats vitals personals i col·lectius, que per lúcides, ens poden deixar baldats i desconfiats amb els altres, Freixas ens dóna una lliçó important, en mostrar, una incorruptible fe en la humanitat, una fe a prova de bombes. No és ingenuïtat com alguns podrien interpretar en mal llegir “Amor i silenci”, no, és fortalesa. I la pregunta és de on brolla aquesta fortalesa del poeta, la resposta és: en les emocions i en la fe amb la vida. Aquesta és la rebuda de Freixas en el primer poema de “Amor i silenci”, quan escriu “no hi ha somni en les arrels del fracàs” i més endavant encara rebla “fa preguntes que no tenen respostes dins meu/ i li faig entendre que són ells els culpables,/ que no s'han de preocupar, que tot ho resoldrem pel bé de tots.” Freixas tracta els amors trencats amb la força de qui sap valorar els records i la riquesa que se'n deriva de tot el creixement en comú. La fermesa i la personalitat del poeta demostren una eficàcia en la fe demostrada.

Hi ha un llunyà ressò formal en la poètica de Freixas que ens remet al igualadenc Joan Llacuna, una forma musical de dir que en algun moment s'expressa com “la paraula és un homenatge al silenci amb música de fons”, tot i que,  en quant als referents ideològics són com bé indica Freixas de Martí i Pol i Joan Salvat-Papasseit. La ideologia és fonamental per entendre les derives de l'autor “Respectarem la decisió de viure l'amor/ de la manera que a cadascú li plagui.” Des del discurs que tot ho engloba: emoció, compromís social i una certa espiritualitat que conviu en l'harmonia ètica “No cal que precipiteu la mirada a llocs extraatmosfèrics/ ni que regueu la paraula amb aigua beneïda.” I encara ens baixa a tocar de terra “Seré entre vosaltres recitant a cau d'orella/ el llarg poema inacabat/ del meu escriure més quotidià.” La música com he indicat abans configura una manera de concebre els poemes, els versos se cenyeixen a la música interna del poeta, i aparentment semblen lliures, que no és del tot cert, ja que qualsevol poema té unes regles internes que són amb les que el poeta dota la composició, la llibertat la marca doncs l'autor que busca una coherència en el discurs i en la distribució formal dels versos.
 La sensibilitat en Freixas és a frec de pell “Respira un batec de gust agradable/ en l'ànima del tacte suau i net d'una carícia.” Lluny de l'edulcorament dels poemes l'autor barreja sal i sucre en una fórmula molt personal que no defuig mirar cara a cara a la vida i les conseqüències inevitables “Tot és trist i problemàtic/ i la son et torna gris i cru en la duresa/ perquè tens por de rebre la mort” No obstant sempre hi ha una mirada endavant en Freixas, no ens deixa a la intempèrie sense cap punt de suport “Encendrem els dies d'esperança. Serem la puresa/ d'aquest foc encoratjador que ens aplana el camí.” Poc amic de les metàfores excessives, elaborades, Freixas tracta la poesia amb la màxima senzillesa “Em dedico a escriure/ perquè la vida m'ha ensenyat/ a fer versos amb senzillesa i humilitat.” I sobretot guiat per un sentiment noble: l'amor, l'únic enllaç amb allò que es pot sotjar com una forma d'eternitat. 

Jordi Valls

1 comentari: