Translate

divendres, 16 de setembre de 2016

EL PALAU DEL REI -text inèdit de Jordi Valls

EL PALAU DEL REI Temps era temps hi havia un rei que vivia en el seu palau. Com que volia que fos el palau més formós de tots els regnes va demanar a un mag que fes un encanteri. El mag va buscar les parets mestres del palau i les va untar d'una pols màgica, amb la pols sobrant va ordenar als servents que freguessin el terra i després de tres dies exhaustius, el mag se'n va tornar al seu poble. La casa anava creixent uns metres cada dia, i el rei es meravellava de trobar cada setmana habitacions noves. El palau es va fer famós i els reis de tots els regnes volien conèixer aquell portentós edifici, Els reis que el visitaven van sentir enveja i volien que el mag fes l'encanteri amb els respectius palaus. El rei amfitrió, temorós de compartir el seu privilegi amb els altres reis, va ordenar als guardes de palau que matessin el mag, però el mag es va fer fonedís i només van trobar un escrit enigmàtic en un paper solt dins del llibre d'encanteris que el mag feia servir: “Trobeu-me dins del cor del rei.” Van passar els dies, els anys, i el palau era tan monstruós que en eixamplar-se havia engolit la ciutat i els seus carrers, els horts i les granges dels afores. El rei havia de donar ordres als genets per comunicar-se amb la gent que vivia a l'altra punta del palau. El descontentament anava en augment i el que havia de ser un privilegi va passar a ser una maledicció. Aleshores el rei va lamentar la seva sort, governar el palau cada dia era més difícil i la distància amb els súbdits esdevingué abismal. El poder del rei es va convertir en un eco tan llunyà que només arribava als servents més propers. Desesperat plorava amargament la seva sort, desolat va alçar la vista i el mag es va aparèixer en forma de núvol, “sóc dins del teu cor”, el rei sorprès no sabia que dir i el mag va continuar “sóc el consol de la teva solitud.” El rei va reaccionar cridant “T'ordeno que trenquis l'encanteri!”L'eco rebotava per totes les sales, el mag però s'anava desdibuixant entre la boira d'aquell palau que ja només existia en el record dels fantasmes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada