Translate

diumenge, 13 de setembre de 2020

LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ, 2020

Si Alonso Quijano no hagués fet el pas endavant cap a l'aventura, el destí no li hauria ofert un dels finals més crepusculars i bells de la història de la literatura. La caiguda en combat de Quixot a la platja de l'actual Moll de la Fusta.
Aquest any “La Setmana del Llibre en Català” s'ha celebrat al Moll de la Fusta que, actualment és un lloc de pas que decora el “parc temàtic”de la Barcelona turística pre-Covid. Anys enrere, va formar part de la logística portuària de la ciutat. El poeta Joan Salvat-Papasseit va deixar testimoni de les duríssimes condicions laborals dels treballadors “Heus aquí: jo he guardat fusta al Moll". Aquest Moll de la Fusta que ara enllaça el Maremàgnum amb la Barceloneta, en un tramat estètic condicionat pel pas la Ronda Litoral.
El poblat de “La Setmana” és una petita ciutat de llibres, organitzats en forma de fira, amb parades d'editorials, de llibreries i espais on es realitzen diverses activitats al voltant de l'edició, de la lletra en català, en un punt de trobada dels diferents agents que articulen, en bona part, allò que anomenaríem “les forces vives” de la cultura catalana. Però aquesta petita ciutat del llibre en català és més que un mostrari de novetats, aspira a la comunió amb el lector. I aquí rau la mare dels ous. He conegut diferents espais on s'ha celebrat “La Setmana”: a l'Estació de Sants, a l'Estació de França, a les Drassanes, a la Plaça Catalunya, a la Plaça de la Catedral i ara al Moll de la Fusta. Aquesta extraordinària mobilitat és un sensor que mostra com d'inquieta es mou la indústria del llibre en català, i perquè no dir-ho, la mateixa realitat catalana.
I entre els protagonistes que he pogut veure, en Raül Garrigasait signa “Els fundadors”, i alhora, dona la benvinguda a “País barroc”, llibre intel·ligent al que caldrà parar atenció. No m'ha agradat la forma absurda en com s'organitzen les signatures, desafortunadament els autors es donen l'esquena, no ajuda a poder afavorir el diàleg i el format només fomenta que cadascú vagi a la seva. He gaudit de la sessió de signatura de la Miracle Farreny, l'autora de “Marques d'aigua”, una novel·la d'interioritats a la vora del Segre on es narra els darrers anys del poble de Tiurana, a l'actual pantà Rialb.
M'han cridat les novetats dels llibres de poemes de: Gemma Gorga, Antonia Vicens, Antoni Clapés, Odilè Arqué i Bel Granya. I entre les traduccions significatives: “Tal qual” de Paul Valéry, amb pròleg de Jordi Marrugat i traducció d'Antoni Clapés o el de la grega Kikí Dimulà, que pinta molt bé. Efemèrides: Perucho, Carner, Gerhard... I moltes coses més publicitades generosament a les xarxes. Però aquest és el resum d'un passavolant, a partir del que ha vist i ha fantasiejat.
En sortir del recinte miro a un costat i altre, veig les embarcacions esportives bressolades per una brisa marina escassa i somnolenta. A un costat Montjuïc, la de la pedra creixent, a l'altre el Museu d'Història de Catalunya i el llonguet de la Barceloneta. Espero que no ens passi com al Quixot i aparegui el cavaller definitiu que ens derroti per sempre més, no ja a les arenes de la platja sinó al mig del passeig dels turistes. Davant de qualsevol dubte Capitania General presideix l'escenari.
Jordi Valls

Cap comentari:

Publica un comentari