Pàgines

dijous, 9 de juny del 2022

BESÒSNIA (Un guió cinematogràfic. Acció 4a)

 



Hospital de Can Ruti. Tarda vespre. Personatge vestit amb bata blanca, segur de si mateix. Una mena d'existencialista de pa sucat amb oli.


-No hi ha res més motivador que la desgràcia dels altres. M'anima el seu malestar. El dolor aliè em recorda que la capacitat de resistència humana és prodigiosa. Pateixen i et miren als ulls. Supliquen compassió. I no pots fer res per salvar-los. Reconforta veure'ls com s'acaben amb la remota esperança de sentir-se compresos. Quan morin els oblidaré, inútil serà per mi el seu record. Cruel? No ho sé, potser ho busco. Si pogués confessar el que sento ja no seria el meu secret i jo passaria a ser algú menyspreable. Però ningú no pot canviar la conseqüència d'aquest tot plegat imprescindible, com la mort de qui em confia la seva esperança. A mi, sense que ningú no ho sospiti, això em dóna vida.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada