LA GUERRA DELS MÓNS
La cuina, el menjador, i les tres habitacions
amb bany serà el teu únic patrimoni. Encara el pagues
a terminis, infeliç estadística del banc
on deixes nòmina i esperança, l’esqueixat volum
de la teva satisfacció. Surts al balcó: veus plantes
cremades per un excés de sol, el balcó de davant
amb veí que fuma una cigarreta en roba d’esport
i mira el carrer, i observa els mateixos cotxes, sempre
mal aparcats, bruts. Jubilats avorrits, dones plom
que repeteixen la murga com una afirmació
de la pròpia certesa. Aquest és el teu paisatge
i el descrius en tot el seu detall. Recorda que ets l’únic
que veu la sorra de la platja a les rajoles, jugues
a fer castells invisibles. El teu incert patrimoni
és una vacuna contra el mirall. T’has d’acceptar
com ets. La concòrdia dels dos móns depèn de les ganes
de dir bon dia i somriure amable i donar la mà
al replà de l’escala, al temps que t’escoles entre
les rajoles, fins a l’altre hemisferi del mirall,
amb la mà plena de sorra.
Del llibre: "Violència gratuïta", Ed.62. Barcelona, 2006.
Sempre m'ha semblat, Jordi, que amb els teus poemes rondes el moll de l'os.
ResponEliminaJa n'he publicat el meu. Alla fine!
http://llibredepoemessimesno.blogspot.com.es/
Salut!
Emili
A mi sempre m'ha semblat que vas al fons de la poesia; en aquest vas al fons de la prosa. En general rasques l'ànima; en aquest, la terra.
ResponEliminaLa maquinària subtil del teu poema-rellotge de sorra no fa tic tac, sinó bum bum, onomatopeia de batec.
ResponElimina