2a- Pont del Petroli. A mig matí. Tràveling amb punt de vista. Noia en primera persona arrenca a caminar de pressa. Des de l'angle encarat a l'estàtua del mico d'Anís del Mono se li asseu al costat. Imagina que puja la rampa, se sent la respiració forta, combinada amb xiular una insinuació de cançó, fins a arribar al final. (A partir d'aquí irrealitzable per les conseqüències de la tempesta Glòria encara per reparar) S'apropa a la barana -sensació d'estar envoltada de mar-. Canvia el punt de vista de la càmera, l'enfoca a ella. S'acosta a la banda de Barcelona, enfoca les tres torres de la Fecsa. Gira lentament a l'estació meteorològica, s'acosta al poema de Jordi Sarsanedas “Pont del Petroli”, diu els darrers versos en veu alta: “Ventura feliç: / allò que no vindrà mai/ però no deixa de poder venir, / de voler venir.” La càmera torna a enfocar l'amplitud del mar. Torna a la noia i aquesta mira la muntanya. La càmera mostra el paisatge de muntanya, davant per davant. Fa zoom i emmarca la més alta el Puig Castellar.
2b- Puig Castellar. Esplanada abans de pujar al cim. Matí, al voltant de les 12h. aproximadament. Un noi és davant del monòlit amb el poema de Màrius Sampere “Sender”. La càmera el mostra llegint interioritzant el poema. Gira la càmera i deixa d'enfocar el noi, emmarca la baixada de xiprers a mà esquerra, camí de l'ermita. La veu del noi recita el darrer vers de Sampere: “Tot camí és llum.” S'acosta al mirador i enfoca el mar. Un zoom que pugui mostrar el Pont del Petroli o en el seu defecte a la platja del Coco, o el Port.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada