EL NESPRER DE LA CIUTADELLA
El nesprer, altre any carregat de fruit
resisteix l’embat amb robustes branques,
per la ferma fulla mostra la gràcia
que a pleret allibera l’aroma
i ens arriba o imaginem que ens arriba
quan il·lumina el filtre matinal
- no sempre cal que l’aire fresc i nítid
vingui de fora, som prou persuasius
per enganyar-nos -.
La llum també mata
de cansament, t’ensenya el fruit madur
fins que cau llefiscós. I no fingeixis,
el vincle l’entens com un tacte fàcil
que mires esgotat per la finestra,
el seu tast no és més que una urpa amable
gratant-te el clatell, però encara penges
agraït de no ser menja d’ocells, cucs
o formigues. Hi ha una dona que t’estima
però ebri t’ennuvoles, incapaç
de netejar els plats i sentir música,
l’angoixa del violoncel caient en cercles
damunt teu, com les seves tisores.
Que bo el record i que rapit passa el temps.
ResponEliminaLa Ramona,tots la recordem amb molt de carinyo. Va marcar una bonica època d'amistat i complicitat.
ResponEliminaEi, Jordi!
ResponEliminaSóc l'Emili Trapero (ex-AJELC).
He llegit amb atenció aquest nou poemari, amb què contiues destil·lant una veu pròpia i intensa.
Per cert: em permets que et citi al meu blog? Hi tinc una apartat on hi ha poemes i pensament de diferents autors. Es tracta del poema Religió.
Si vols fer-hi un cop d'ull, és aquest:http://emili-trapero.blogspot.com/
Jo també estic a punt de publicar un llibret, a l'Editorial La Busca.
Que et vagi bé l'estiu!
Emili