Translate

dilluns, 27 de desembre de 2010

ELS REIS

ELS REIS

Llencen els caramels de maduixa i taronja

mentre saluden els infants amb trist somriure

i miren l’hora, fatigats per la il·lusió

de la gent esclafada pels seus propis fills.

Així la neu se’ls desfà a les mans com la pols

que s’ escola entre els dits al desert, dos extrems,

també dues concòrdies simbòliques, la mortalla

emocional de la majoria que en silenci

se suporta aturada al pas de les carrosses.


Els reis d'Orient són uns farsants de seda,

sota el postís de la barba discrets voldrien

arribar aviat a casa per descalçar-se

i sopar davant del televisor les sobres

d’un record precuinat que escalfen al microones.


Només hi ha la fe dels infants. Al llit

tanquen els ulls, bateguen fort, els reis s’apropen.

dilluns, 20 de desembre de 2010

NADIR



Nadir és el punt de l'espai diametralment oposat al Zenit, oposat però alhora complementari, un punt de referència per a l'ésser que estima, l'Amor és el gran protagonista d'aquest llibre, i dic l'Amor i no l'amor, perquè tracta, sense concessions, la relació afectiva, la seva complexitat, la dimensió de les crisis periòdiques, els pactes, els retrobaments, i en definitiva el transcórrer de la vida en la seva magnitud íntima.
Recomano que us el llegiu i que tingueu en compte tots els detalls i pistes que aporta Lluís Roda per fer una bona lectura. L'estratègia de Nadir és el del tractament personal del llenguatge, els símbols de Roda són propis, el joc metafòric segueix unes pautes pròpies de la particular veu de l'autor, però el sentit és allà, cal paciència i rellegir amb atenció. Roda assumeix el risc de l'estranyesa, ens porta a un món que no és al que estem acostumats, però és el nostre món, l'autor gairebé toca el límit d'allò que tradicionalment creiem "poètic". El llibre exigeix atenció, trenca esquemes preconcebuts i ens deixa davant del perill del nostre despullament, del nostre Nadir. És un llibre sobri on la ironia és una constant que li permet no defugir la duresa en el tractament d'aquest Amor en majúscules. Aquesta és la màgia de Roda.
Pels que no coneguin l'obra anterior de Lluís Roda, el llibre pot desconcertar, no és de fàcil entrada, però l'aventura de llegir-lo es veu amplament recompensada. A mesura que s'avança el llibre guanya intensitat, aporta saviesa. Lluís Roda és una de les veus més originals de la poesia catalana contemporània. M'interessa molt per la seva capacitat de fer dubtar al lector sobre els seus apriorismes culturals, sempre m'han interessat aquells poetes que em fan replantejar que és la poesia, són poetes que ens fan madurar i es converteixen en mestres. En Lluís Roda n'és un estel errant, que no erràtic, i amb Nadir aporta un plus de qualitat als Jocs Florals de Barcelona. Enhorabona Lluís!


diumenge, 12 de desembre de 2010

COR DE PLOM

COR DE PLOM

El cor de plom a la mà de l’ancià vençut,

els l’ensenya per tot seguit narrar-los el conte

del soldadet de plom coix i la ballarina

que van fondre’s en un sol foc per sempre més.


El relat és bonic i els nens el viuen atents.

L’ancià commogut els anima al sacrifici

altruista i a l’entrega heroica a la causa noble.


Es fa el silenci, se senten els bombardeigs

dels russos que són cada minut més a prop.

Un cor de plom són dues bales travessant l’ànima.


D’altra banda, les mentides, ¿qui se les creu?

diumenge, 5 de desembre de 2010

PRIMERS AGRAÏMENTS!

Aquesta és una entrada d'agraïments:

Agraeixo als primers lectors de "Felix orbe" que han dit coses magnífiques del llibre.
Montserrat Abelló: " És un llibre que s'ha de llegir a poc a poc, perquè diu molt d'una manera eficaç i molt senzilla. Et felicito."
Lluís Calvo: "En definitiva, el teu millor llibre."
Agraeixo la difusió feta pel blog: La República poètica d'Ernest Farrés, Vilaweb- Montse Serra-, el Punt - Isabel Martínez-.

Les millors expectatives. Per un futur proper hi haurà accions poètiques. Dóno pistes: té a veure amb l'aviació...

No patiu no hi haurà controladors aeris.

diumenge, 28 de novembre de 2010

Poema penjat a la República Poètica d'Ernest Farrés

Poema de "Felix orbe" penjat a la República Poètica d'Ernest Farrés.

http:/ernestfarres.blogspot.com

El poema:

La forma i el sentit

dijous, 25 de novembre de 2010

M'informa Miquel Colomer que acaba d'arribar "Felix orbe" a la lliberia Catalònia!

www.llibreriacatalonia.cat

Ara per tothom que ho vulgui, a més de ser una realitat virtual, també pot comprovar que és una realitat tangible.

Editorial Denes ha fet una feina molt bona des de València. Cal recordar que per la venda d'aquest llibre un 0'7% de l'import va a la Fundació Ferrer Pastor.
Alhora que contribueix amb el mateix percentatge a la Fundació Sambori i a l'escola valenciana.

Amb la compra del llibre ajudem a fer possible projectes de compromís socials i culturals. Vagi per davant les meva satisfacció de poder contribuir-hi.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Felix orbe


FELIX ORBE Al Sr. Romeu


La coberta és més aviat sòbria gris perla

tirant a llòbrega però elegant. El títol

escrit en una tipografia marmòria

publicita el viatge on s’enfonsaran els ulls.

Per dins el paper és dens i la lletra neta

fa olor de tinta i al tacte resulta agradós.

Se sent un cruixit familiar, trenco el silenci

en passar les pàgines com onada seca,

el verb salta per sobre de les meves mans

a cada línia furga el sentit que deixo

i enrere es queda una altra vegada a l’obaga.

Amb un cop sec es tanca el volum i s’aparca

dret al prestatge ple de pols en companyia

de tots aquells que tenen un final semblant,

la fascinació primera i més tard l’oblit

la buidor de l’ànima davant del seu límit.

dilluns, 15 de novembre de 2010

EL TRUC

EL TRUC

Estan ben barrejades. Pots triar la que vulguis,

t’has decidit per una, la prens amb els dits,

la mires, somrius i la hi tornes a ficar.


El mag les barreja amb aparent harmonia,

amb força elegància les compacta en baralla,

n’aixeca unes quantes i les baixa rectes

entrellaçant-les, repetint l’acció molts cops,

l’impacte fa cruixir les vores dels cartrons

i llisquen fins assolir l’ignot. Llavors trenca

en dos talls el gruix i en deixa una boca amunt,

l’assenyala i somrius.

El mag també fracassa.

dilluns, 8 de novembre de 2010

TRADICIÓ

TRADICIÓ


I després de donar-t’ho tot. ¿Què em queda a mi?

Intuït entre la desferra sóc allà sol.


Tu no em pots veure però visc a la sola

de la teva sabata, xiclet desgastat


que no es desempallega de l’herència pròpia

encara tinc la marca de les dents a sobre.


Ja no tinc gust de res, deixa’m per fi marxar,

elàstic rodamón d’una terra perduda.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Més sobre Felix orbe...

ART INÚTIL

La poesia no existeix. Abans potser sí,

la torna de la torna crea la circumstància

però hem trencat la brúixola. Cerques el nord

i encara no l’has trobat més enllà del seu mite.

És absurd teoritzar, els llenguatges actuals

Traspassen la lletra escrita i no val la pena

trencar-se el cervell buscant la imatge més pura

tenim massa presa com per ser subtils. Sigues

directe, clar, còmode a un lector que llegeix

poc, que no escolta, que no observa, que no viu,

que sols vol jugar a viure dins la pantalla,

incapaç de sentir res a un pam del seu nas.

insisteixes tossut amb els versos elàstics

i clarividents del realisme més solemne,

efervescent com el primer glop de cervesa,

escrius poesia perquè saps que no existeix.

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Fragment del poema "la perla"


"...Han passat molts anys i el futur ni me’l plantejo,
ara m’arrapo a la roca per conservar
amb fermesa el poc que sóc i el molt que somnio."

dijous, 21 d’octubre de 2010

Felix Orbe, ja és gairebé una realitat. Està en màquines. Nervis!...

Felix Orbe, és una persona, és un ocell, és....

Viatja des de València...

Més enigmes per resoldre...

Donarem més pistes...


Premi! Aviat més notícies!

dijous, 8 de juliol de 2010