Translate

dimarts, 12 d’abril de 2011

ELS EFECTES IMPREVISIBLES DELS CAMPS MAGNÈTICS



Ernest Farrés fotografiat de perfil, immutable com una esfinx, és un poeta. Això que hauria de ser una evidència no ho sembla, quan pels viaranys de l'ofici, hom sempre ha de passar una mena d'inquisició crítica que pot aixecar el dit del vist-i-plau, o simplement deixar caure el polze per a fortuna dels lleons de l'arena, el més habitual però, és la santa indiferència del Cèsar de torn i del públic en general. No voldria que això passes amb "Els efectes imprevisibles dels camps magnètics" un títol sorprenent però gens gratuït, Farrés ens avisa del que ens trobarem tot seguit al llibre.
Però abans cal repassar l'obra anterior de Farrés per entendre per on va la seva poètica i aquest poemari no va deslligat de l'obra "farreriana", així que anem a pams. Aquest és el seu quart llibre publicat. Per començar cal advertir que el terreny de Farrés és àrid des del primer llibre: "Clavar-ne una al mall i una altra a l'enclusa" i ja des del principi marcadament madur. L'extrema lucidesa de Farrés destaca per sobre de la vacuïtat del discurs, poc amic de jocs formals, els seus experiments d'escriptura -que hi són i molt evidents- busquen l'objectiu de comunicar al lector l'essència motivadora del poema, l'autor trenca qualsevol distracció o entreteniment líric per donar una proposta poètica coherent. Això passa fins i tot a "Mosquits" el seu segon llibre. Hi ha el parèntesi del cas de "Edward Hopper" aquí ens trobem davant d'una proposta diferent i l'estratègia de Farrés planteja el diàleg del poema amb el món pictòric de l'artista nord-americà, trobem, tot i així, la mateixa substància reflexiva enriquida amb les imatges dels quadres aparentment "anecdòtics" de Hopper.
Ara ens trobem amb "Els efectes imprevisibles dels camps magnètics" i Farrés torna a la contundència i a la ironia dels seus primers llibres, fa servir però una estratègia nova, en bona part dels poemes aprima els versos fins a la mínima expressió, però en compte amb llegir Farrés com si es tractés de Jaume Roig, a Farrés cal llegir-lo amb paciència, ens aboca al frenesí del vers curt, però el que fa, és situar-nos en un context on la velocitat i la reflexió semblen contradir-se, que és com dir que els poemes reflexen les mateixes agressions a la que ens aboca la realitat actual . Farrés és un autor contemporani, no es tanca a casa a escriure, no ha desconnectat del món, no ho pot fer, i com he indicat el títol ens dóna la primera pista, el magnetisme ens aboca al vertigen existencial. La disparitats d'opcions vitals o el relativisme ens sumeix com a humans en una profunda consciència del buit, a partir d'aquesta premissa Farrés la fa servir com a motor essencial de reflexió poètica. El primer poema ja ens assenyala el camí, ens parla de la bellesa i les trampes del desig. Farrés nua el mecanisme que fa que la societat funcioni. L'oferta de la vida no és tan generosa com sembla quan som a l'eterna joventut de la bellesa. Poemes com "Quadre idíl·lic" o "Si el cor fos de guix, no cremaria" són poemes molt pensats, amb una evident ironia que ens deixa literalment a la intempèrie sense les fugues proposades per justificar un lloc en el món. Però no hi ha lloc, i el film de la vida és impostat, la sensació és que els humans som accidents geogràfics desats a un fals lliure albir amb un començament èpic i amb un final sobtat i irresolt. Farrés reflexiona sobre el que és ser adult al poema "cinquanta mil·ligrams de borra en suspensió per metre cúbic d'aire" : res no sembla/ indicar/ que m'assalti/ altra por/ que l'absència/d'un sentit.
Més clar, l'aigua i Farrés és un poeta que es fa servir de conillet d'índies i n'extreu conclusions d'abast general "hem de pensar una solució" on la incomunicació és un problema irresolt. Farrés desconfia de tot descans plaent, o consolació que pugui oferir la bellesa idealitzada o sublim. Exemples com "defecte de forma" ho demostren amb claredat. Tampoc no s'està de criticar l'actualitat i ho fa amb un gran mestratge a "ora pro nobis", "val més pensar que serà un desastre" i una advertència al lector apressat "si vols anar depressa ves a poc a poc" dir que Farrés és un poeta transparent tampoc no vol dir que sigui un poeta fàcil, cal delectar-se amb "Els efectes imprevisibles dels camps magnètics" i meravellar-se amb les sorpreses que s'hi amaguen. Com deia al començament Farrés és un poeta, poeta a seques, ho afirmo, i en veu baixa, perquè no em senti-baixeu el volum- un gran poeta a qui admiro i una influència.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada