Translate

dissabte, 21 d’abril de 2012

LA GUERRA DELS MÓNS




LA GUERRA DELS MÓNS

La cuina, el menjador, i les tres habitacions

amb bany serà el teu únic patrimoni. Encara el pagues

a terminis, infeliç estadística del banc

on deixes nòmina i esperança, l’esqueixat volum

de la teva satisfacció. Surts al balcó: veus plantes

cremades per un excés de sol, el balcó de davant

amb veí que fuma una cigarreta en roba d’esport

i mira el carrer, i observa els mateixos cotxes, sempre

mal aparcats, bruts. Jubilats avorrits, dones plom

que repeteixen la murga com una afirmació

de la pròpia certesa. Aquest és el teu paisatge

i el descrius en tot el seu detall. Recorda que ets l’únic

que veu la sorra de la platja a les rajoles, jugues

a fer castells invisibles. El teu incert patrimoni

és una vacuna contra el mirall. T’has d’acceptar

com ets. La concòrdia dels dos móns depèn de les ganes

de dir bon dia i somriure amable i donar la mà

al replà de l’escala, al temps que t’escoles entre

les rajoles, fins a l’altre hemisferi del mirall,

amb la mà plena de sorra.

Del llibre: "Violència gratuïta", Ed.62. Barcelona, 2006.

3 comentaris:

  1. Sempre m'ha semblat, Jordi, que amb els teus poemes rondes el moll de l'os.

    Ja n'he publicat el meu. Alla fine!


    http://llibredepoemessimesno.blogspot.com.es/

    Salut!

    Emili

    ResponElimina
  2. A mi sempre m'ha semblat que vas al fons de la poesia; en aquest vas al fons de la prosa. En general rasques l'ànima; en aquest, la terra.

    ResponElimina
  3. La maquinària subtil del teu poema-rellotge de sorra no fa tic tac, sinó bum bum, onomatopeia de batec.

    ResponElimina