La transformació de Narcís tracta sobre la identitat i l'estranyesa davant dels canvis. El protagonista principal és un home vell, que res més lluny de trobar la calma, comença a tenir dubtes sobre la seva sexualitat. A l'òpera hi ha tres veus que es van interpel·lant i reconeixent fins a la transformació final de l'home vell en una dona. El personatge de la dona és simbòlic, el de l'home vell és real, un desdoblament necessari que ajuda a reforçar els arguments de l'home vell que dubta. La transformació, que és el motiu de l'òpera, es basa en el diàleg discursiu amb l'alter ego femení, i l'aparició, en un moment de l'òpera, de l'endeví Tirèsias -a la mitologia descriu les circumstàncies que l'havien fet viure en pròpia pell la vivència durant un temps en forma de dona- i que a l'òpera ajuda amb un paper mediador entre les dues parts. La inspiració de l'òpera parteix doncs de les Metamorfosis d'Ovidi. Els diàlegs mantenen un to "in crescendo" fins arribar a un final apoteòsic i emocionant.
La música presenta algunes referències clares a la música medieval amb al·lusions més o menys explícites a algun fragment del Llibre vermell de Montserrat, de Raimbaut de Vaqueiràs i de la Missa gregoriana de Nadal. Tot i això, el llenguatge és plenament actual però amb clars vincles amb la tonalitat i sovint obertament tonal. La música i la instrumentació, a més de l'escriptura vocal dels tres protagonistes, poden remetre als misteris medievals i a espectacles més aviat hieràtics similars. Hem escrit aquesta òpera amb una mica de ciència i una mica de cor; això és tot, com diria el gran mestre Rossini.
L'òpera de cambra La transformació de Narcís té una durada una mica superior a una hora i està escrita per a mezzo, tenor i baríton, amb un grup instrumental format per flauta, oboè, clarinet, fagot, piano, dues violes i dos violoncels, amb un director musical.
Així comença:
Vell
He viscut perdut sense nom
sóc aquell que cansat ni és coneix
camino sol per la selva d'asfalt,
entre cotxes, semàfors i oblits.
Veig el pas de les ombres canviants
com s'anusen i se separen de cop
per formar els arcs nous del destí,
les estimo com si lluïssin badocs:
els captaires, els amants, els penedits.
L'enllaç on trobareu l'òpera editada: